Quimiocina

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Les quimiocines són proteïnes de mida petita pertanyents a una família de les citocines. S'anomenen d'aquesta manera a causa de la capacitat que tenen per induir la quimiotaxi als voltants de les cèl·lules sensibles, són citocines quimiotàctics.^[1]

Les quimiocines presenten una sèrie de característiques estructurals comunes, com ara la seva petita grandària o la presència de quatre residus de cisteïna en regions protegides, les quals són clau per a la construcció de la seva estructura tridimensional. No obstant això, aquestes proteïnes han estat històricament conegudes sota altres noms, com ara la família de les citocines SIS, la família de les citocines SIG, la família de les citocines Scy, factor plaquetari 4 o superfamília de les intercrines. Algunes quimiocines són considerades pro-inflamatòries, i, durant una resposta immunitària poden ser induïdes per promoure cèl·lules del sistema immunitari a un lloc d'infecció, mentre que altres són considerades homeostàtiques i intervenen en el control de la migració de les cèl·lules durant els processos normals de manteniment o desenvolupament de teixits. Les quimiocines es troben en tots els vertebrats i en alguns virus i bacteris, però no es troben en cap altre invertebrat. Aquestes proteïnes exerceixen els seus efectes biològics mitjançant la interacció amb els receptors transmembrana units a proteïnes G, anomenats receptors de quimiocina, que es troben selectivament en les superfícies de les seves cèl·lules diana.